Professorat

DANIEL GABARRÓ BERBEGAL: Mestre, psicopedagog, llicenciat en humanitats, diplomat en direcció i organització d’empreses i exprofessor de Magisteri a la Universitat Ramon Llull. En els últims anys es dedica professionalment a la recerca, la formació i l’assessorament en temes de gènere, igualtat, educació i diversitat. Habitualment ofereix assessoraments i conferències sobre aquests temes en diverses institucions. Ha publicat diversos materials sobre temes educatius i de gènere, així com també de psicologia transpersonal. És, a més, col·laborador habitual del programa l’Ofici de Viure de Catalunya Ràdio.

Pàgina web de Daniel Gabarró
Boira Editorial

Canal a Youtube

M. TERESA QUINTILLÀ ZANUY: Doctora en Filologia Clàssica (Llatí) per la UB. En l’actualitat és catedràtica de llatí a l’Educació Secundària. És membre del Seminari Interdisciplinari d’Estudis de la Dona de la Universitat de Lleida, membre del grup de recerca de la UdL, “Societat, gènere i comunicació” i professora del Màster  Oficial en “Agents d’Igualtat d’Oportunitats a l’àmbit Rural” de la Facultat de Lletres de la mateixa universitat. 

És responsable del projecte de coeducació del centre INS Guindàvols de Lleida. 

INS Guindàvols

Entrevista al professorat del curs “Causes ocultes del fracàs escolar i formes de superar-lo des de la coeducació”

1. Ens podeu explicar la diferència entre el que és la coeducació i el que és l’educació mixta?

La coeducació és una intervenció conscient i integral en l’àmbit educatiu per permetre que nens i nenes, noies i nois, puguin desenvolupar-se i créixer lliurement al marge del seu sexe i de les limitacions imposades pels estereotips de gènere. La coeducació és donar a cada gènere allò que necessita per superar aquestes limitacions.

Una cosa és que a les escoles convisquin nenes i nens (escola mixta) i, una altra, que l’educació incorpori estratègies i objectius per eliminar les desigualtats per raó de sexe i per garantir la consecució de la igualtat d’oportunitats (coeducació).

2. Què els dirien a les persones que pensen que l’escola ha d’ensenyar i, la família, educar?

Daniel: Tota relació és inevitablement educativa, no només instructiva, perquè transmet valors i punts de vista. Com no podria ser-ho una relació tan llarga i important a la vida d’una persona com l’escolar? Passem moltes hores i succeeixen moltes coses en una escola: totes tenen influència educativa a les vides dels infants. Així que el millor és saber-ho per fer-ho de la forma més transparent i neta possible. Pretendre que l’escola només transmeti “coneixement objectiu” és deixar indefensos l’alumnat i les famílies davant de tot el que succeeix realment a les escoles. Seria fals i injust.

Teresa: No es pot desvincular ensenyar i educar, especialment en el món en el que vivim, on el treball dels valors no sempre està garantit a la família i a la societat; el professorat exerceix (malgré lui) una gran influència en la vida dels infants (pel nombre d’hores que conviuen: en alguns casos més que amb la família) perquè són un patró, un model (amb què s’identifiquen o que rebutgen); això suposa que hem d’aprofitar aquest “poder” d’influència per transmetre valors positius que actuïn de contrapunt a altres valors negatius que l’alumnat pot viure en l’entorn no escolar. La nostra manera de comportar-nos a l’aula, l’expressió explícita de la nostra aposta per una societat més justa i igualitària, la reivindicació d’altres maneres de ser home i dona poden ser una manera perquè, a més d’ensenyar, també educar.

3. Quines són aquestes “causes ocultes del fracàs escolar” que vostès tractaran al seu curs?

El títol d’aquest curs va inspirar-se en la darrera publicació del Daniel Gabarró: Fracàs escolar? La solució inesperada del gènere i la coeducació (podeu descarregar-la de la web de l’autor). El Daniel, en el seu llibre, deixa palès que en l’èxit escolar hi intervenen diferents factors (socioculturals, institucionals, psicològics…) i ens anima a esbrinar quin ha estat el procés que s’ha seguit amb les nenes, pel que fa al grau d’èxit acadèmic, per poder treballar-ho amb els nens. “Algunes coses concretes vam fer amb les noies que no hem sabut fer amb els nois”, diu el Daniel, i afegeix que “les noies constitueixen el grup social que demostra que incrementar l’èxit acadèmic a Espanya és possible”.

La Teresa Quintillà afirma, d’altra banda, que l’escola coeducadora ha de permetre integrar en l’educació de dones i homes elements culturals, abans específics de les dones, i que són essencials per al benestar social. És necessari incorporar els sabers i expectatives de les dones i evitar l’androcentrisme al currículum explícit.

4. I per què la coeducació pot ajudar a superar-les?

La coeducació, en tant que preveu objectius i estratègies educatives amb perspectiva de gènere, és clau per superar els obstacles del fracàs acadèmic. Com assenyala el Daniel: “hem de seguir transmetent a les noies que el seu lloc al món és aquell que elles escullin. Les accions coeducatives conscients es revelen fonamentals en aquest punt: l’ús d’un llenguatge que les visibilitzi, un currículum no androcèntric, la valoració dels sabers tradicionalment femenins, etc. Realitzar tot això de forma conscient millorarà més encara els resultats acadèmics femenins (…) i hem d’ajudar, en canvi, els nostres nois a reconciliar-se amb una masculinitat positiva i que els ajudi a construir la seva virilitat sense menystenir el món educatiu, cultural o emocional”.

5. Quina és la realitat de la coeducació al sistema educatiu català?

La coeducació no és, malauradament, una pràctica educativa generalitzada. Sovint és anecdòtica, puntual, perquè  no forma part dels principis rectors dels centres educatius. Malgrat això, el Departament d’Ensenyament porta a terme, des de fa uns anys, un programa de coeducació que té com a objectiu promoure una educació que potenciï la igualtat real d’oportunitats i l’eliminació de tota mena de discriminació per raó de sexe, així com la integració de la perspectiva de gènere en els continguts d’aprenentatge.  Podeu consultar el programa, així com els recursos a http://www.xtec.cat/web/projectes/coeducacio

6. Com es pot fer una coeducació en disciplines com: la Història, la Física, l’Astronomia, etc.?

Un dels objectius del sistema educatiu és la transmissió de coneixements i sabers acumulats a través del temps. Aquests coneixements i sabers han estat adaptats a les necessitats de cada moment històric i se n’han  seleccionat uns i  rebutjats uns altres, amb el filtre de l’androcentrisme i del patriarcat, que ha menystingut o devaluat els sabers femenins. Per això, la Teresa Quintillà destaca tres característiques del saber transmès per l’actual sistema educatiu, des d’aquest punt de vista:

1. Quasi inexistència de referències a aportacions de les dones a la cultura.

2. Falta d’atenció a aspectes culturals tradicionalment assignats a les dones i essencials per al benestar humà.

3. Freqüents afirmacions sobre el sexe femení basades en prejudicis.

Davant d’això, el que podem fer en qualsevol disciplina, amb la coeducació, és reconèixer les aportacions de les dones, per exemple: a l’Astronomia o la Matemàtica, el llegat d’Hypatia d’Alexandria; a l’Enginyeria Informàtica, els coneixements de la primera programadora de computació, Ada Byron; en l’àmbit de la física nuclear, l’aportació de Lisa Meitner; en l’àmbit lingüístic, María Moliner (lexicògrafa) o Creu Casas (primera membre del Institut d’Estudis Catalans), etc.

D’altra banda, s’han de visibilitzar i reconèixer els sabers atribuïts a les dones o els sabers femenins. En aquest sentit, una experiència molt interessant és la Química de la cuina, de la Núria Solsona. Un projecte en què, a través de la cuina (saber tradicionalment femení), s’estudien processos químics.

Això és fonamental perquè els i les alumnes tinguin referents amb què identificar-se en algunes àrees de coneixement en què hi ha infrarrepresentació d’un dels dos sexes, per exemple.

7. No és un perill l’acumulació de “responsabilitats” que ha de cobrir l’escola: educació sexual, educació viària, alimentació equilibrada, civisme, etc.?

Daniel: Sí. Però la proposta no es tracta de cercar un afegitó més a fer. Al contrari, es tracta d’optimitzar el que s’ensenya i la forma de fer-ho perquè ens ajudi a ser més conscients i més lliures. No estem a favor d’afegir més feina a la que ja fa el professorat, sinó d’ordenar aquesta feina perquè resulti molt més útil. Hi ha dos factors clarament  predictius sobre el fracàs escolar a Catalunya: la classe social i el gènere. Per tant, hem de saber com abordar-los a través del currículum general, sense afegir més feina als docents.  No es tracta de fer un tema sobre gènere, sinó d’abordar l’aprenentatge de manera que els estereotips de gènere caiguin i l’alumnat pugui ser lliure.

Teresa: S’ha d’insistir en la idea que no cal afegir feina a la que ja fem (la gent té por a haver de fer més feina): només cal abordar els continguts curriculars (història, llengua, matemàtiques, ciències) d’una manera ideològica, sense por a fer explícita la nostra forma de pensar, per exemple: si creiem que el redactat d’un llibre de text en un moment donat resulta sexista, homòfob, xenòfob, etc., ens hem de manifestar, explicitar-ho; si al currículum s’obvia la figura i la tasca de moltes dones que mereixerien ser estudiades, doncs ho hem de manifestar i fer-ne una reflexió; si al pati o al passadís detectem relacions abusives (sexistes, homòfobes, xenòfobes, etc.) hem de prendre partit i actuar. Per tant, el que heu escrit tu i el Daniel em sembla perfecte.

CURIOSITATS

Ens pot dir si la temàtica pròpia del seu curs d’estiu:

Ha estat tractada en algun llibre: Sí, afortunadament, en molts i des de fa molts anys! Mireu, al Centre d’Estudis i Documentació de les Dones de la Universitat de Lleida (obert a tot el públic) en trobareu una gran representació. I també té presència a la xarxa amb pàgines com: http://www.educandoenigualdad.com

Si hi ha algun país capdavanter en la matèria: Sí. En general, els nòrdics: Suècia, Finlàndia, Noruega. Però la feina feta a Andalusia també és molt remarcable en força centres.